Carlos Delgado és un artista abstracte contemporani colombià-canadenc amb reconeixement mundial que viu entre Colòmbia i Canadà. Les seves composicions abstractes no representen la imatge d'alguna cosa o algú concret; en canvi, són la manifestació de les experiències, els records, les emocions de l'artista i la seva pròpia interpretació de l'entorn. Aquestes creacions abstractes han guanyat un gran reconeixement per part de galeries, col·leccionistes i altres artistes d'arreu del món.
Carlos ha estat guanyador de diversos premis d'art de la Toronto Arts Foundation, Toronto Arts Council i Canada Arts Council, així com un antic artista resident a la Power Plant Contemporary Art Gallery de Toronto.
El seu treball s'ha mostrat en exposicions col·lectives i individuals al Canadà, Colòmbia, Suècia, França i Rússia. A més, ha estat col·leccionat per col·leccionistes privats d'Amèrica del Nord, Amèrica del Sud, Europa, Àsia, Austràlia i Orient Mitjà.
Declaració de l'artista
Estic fascinat per la manera com els éssers humans s'expressen i es relacionen entre ells dins dels nostres sistemes moderns. L'entorn en què em trobo, incloent tots els aspectes culturals i socials, són les influències i els temes del meu treball. Dins d'aquests sistemes, intento trobar els elements humans, aquelles expressions subtils de les nostres emocions, experiències i històries que ens fan únics i alhora ens connecten els uns amb els altres. A través del meu treball de retrats abstractes, em concentro en la manera subtil d'expressar aquestes experiències humanes, ja sigui en els nostres gestos facials, en la manera com ocupem i compartim espai entre nosaltres, o en la manera com ens presentem al món.
Els meus dibuixos i esbossos són les meves traduccions instantànies de l'ampli ventall d'emocions que m'envolten. Ja sigui la manera com algú mira en una direcció determinada, o la manera en què evita el contacte visual en un espai públic. Tot això són màscares que portem en públic, màscares que encara que ho intentin, no amaguen la complexitat del nostre jo humà emocional. Els esbossos agafen una emoció particular i miren més enllà del caos de la màscara i de les realitats quotidianes per trobar les històries emocionals de la gent que m'envolta. Es creen de manera ràpida i orgànica per no perdre res de l'autoexpressió subtil compartida a través d'una mirada, una postura, un gest o una mirada.
Traduint aquests moments, faig pintures abstractes, sovint jugant amb les tècniques de marcatge amb un ganivet de paleta i deixant que la pintura formi orgànicament i entreteixi les diferents emocions que tots tenim. Les cares de les pintures no són una persona en particular, sinó que són la traducció emocional del món que m'envolta, de moltes persones en una, inclòs jo mateix. Són el reflex del món on vivim i al mateix temps ens relacionem. Les paletes de colors es formen orgànicament mitjançant un procés d'estratificació i reflecteixen molts estats en cada moment. Per exemple, una peça fosca pot semblar alhora trista i nostàlgica, ja que pot ser esperançadora i forta. L'emoció humana i l'experiència d'aquesta emoció mai es manifesten d'una manera senzilla, com a tal, les pintures i els dibuixos conviden l'espectador a trobar la seva pròpia història dins d'ella, permetent una sensació de relació. En un món on hi ha molta desconnexió els uns dels altres, on convivim junts en els mateixos espais però no estem connectats, el meu treball espera connectar-nos amb aquelles experiències subtils que ens fan a tots humans.
Venut